Florència divendres 17: Galleria della Accademia, mercato di San Lorenzo

Firenze La Nuit

Sopar a La Repúbblica

Partenza

Florencia, orgullo y poder

He trobat un article (en castellà) que, en poques pàgines, dóna molta informació amb un to molt convenient.

Disfruta.

Florencia, orgullo y poder

San Gimignano

En el trajecte visitarem un dels pobles medievals europeus amb més atractius. La imatge de les torres que encara es conserven (14 de 72), el mercat sota la porxada de la plaça del Duomo, l'arribada entre xipresos, vinyes (quan hi torneu després dels 18 recomano vi blanc Vernaccia) i oliveres...
Les famílies aristòcrates de la Toscana aixecaven torres com a manifestació de poder i per satisfer la pròpia vanitat ("vanitatis vanitatem et omnia vanitas..."). Si podem pujar a la Torre Grossa des de 54 metres d'alçada podem gaudir de vistes inoblidables del poble i la contrada.

L'important no és el destí, és el trajecte.

En les hores per badar que es puguin donar, recomano que organitzeu un grup i us feu acompanyar per professor o professora i fer una escapada a un museu molt singular:

Museo Galileo

A la web podeu fer una visita virtual, però com que està a tocar de Basílica de la Santa Croce podeu aprofitar el dia de visita i fer un recorregut presencial.

Museo Galileo, abans conegut com a Museu d'Història de la Ciència

Que el viatge serveixi per atresorar records, vivències. L'important no és el destí, és el trajecte.

Quin temps farà a Florència?

Quina roba hi portaré? Ens tocarà fer cues sota la pluja? Un paraigues petit dins la maleta?

Previsions meteorològiques Florència i la Toscana

Escalfant motors per al viatge

Florencia en dos minutos

Previsions

Previsions

Dijous 16

St. Cugat - Aeroport Barcelona - Aeroport Florència - Pisa - Florència

07:45 Trasllat des de Sant Cugat fins a l'Aeroport BCN

09:00 Arribada a l'aeroport BCN T1 per realitzar els tràmits d'embarcament. 

11:05 Sortida en vol direcció l'aeroport de Firenze

12:45 Arribada, trasllat a Pisa

14:30 Pisa: Camp dels Miracles

Vespre: Check-in a l'allotjament. Sopar inclòs al Ristorante Cinque amici. Piazzale Michelangelo

Informacions pràctiques: 

Allotjament: Hotel Columbus 4* - Lungarno Cristoforo Colombo, 22a Firenze - Tel. 39 055 677251

Serem acompanyats des de BCN per la Beatrice 

Atenció: El pes màxim de facturació sense taxa és de 23 kg.

Pisa

Situada a la vora del riu Arno, antiga república marítima. El conjunt de monuments del Camp dels Miracles, destaca el Duomo, el Baptisteri, el Cementiri Monumental i del Campanar, conegut també com Torre Inclinada. La inclinació del campanar, deguda a un enfonsament del terreny, l'ha fet famós a tot el món a més de símbol de la ciutat.

Divendres 17

Esmorzar a l'hotel

Visita Galleria della Accademia

Academia Gallery: Grup 1 9:00 h. Grup 2  9,30 h. Grup 3 10:00

Visitarem la Florència monumental 

La Plaça del Duomo amb la sumptuosa cúpula de Brunelleschi, el Baptisteri de San Giovanni i el campanar de Giotto. Continuarem amb la Plaça de la Signoria (dinar lliure) i les seves escultures situades a la "Loggia". Caminarem fins arribar al Ponte Vecchio i al barri de Otrarno, fins arribar a la plaça dominada pel Palau Pitti (cap a les 16 h.) veurem els Jardins de Bóboli (antiga residència de la familia Médici)

Sopar al Cinque amici i allotjament.

Dissabte 18

07:30 Tothom despert

08:30 Esmorzar

10:00 Sortirem en autocar cap a San Gimigniano, seguidament visitarem Siena.
San Gimigniano.
Una increïble vila emmurallada d'origen medieval, coneguda per les seves torres. Se'n conserven prop de 15 de les 72 torres originals que s'han convertit en el seu símbol internacional. Molt recomanables els gelats.
Siena
Al centre històric trobarem la Plaça del Campo de l'edat mitjana, amb forma de petxina és l'escenari de la famosa carrera del Palio. Molt a prop veurem el seu Duomo, obra mestre del gòtic italià¡
Sopar al Cinque amici i allotjament.

Diumenge 19

08:00 Tothom despert
09:00 Esmorzar
10:00 Visita a la Santa Croce i el piazzale Michelangelo.
Començarem la visita a la Plaça de la Santa Croce on trobem l'església de Santa Croce, conegut com el temple de les glòries itàliques, ja que hi trobem els sepulcres d' Italians il·lustres: Miquel Àngel, Galileo, Maquiavel, Gentile o Rossini. A l'altra banda del riu Arno trobeem el piazzale Michelangelo, des d'on podem contemplar una de les més belles vistes de la ciutat de Florència.

Uffizzi Gallery: Grup 1 12:45h. Grup 2 13:30 h. Grup 3 14:15h Grup 4 15:00h

Mercats i curiositats de Florència: Visitarem els mercats més típics de Florència: "San Lorenzo", "Mercato Centrale", i la "Loggia del Mercato Nuovo", on trobem la famosa "Fontana del Porcellino"
Sopar al Cinque amici i allotjament.

Dilluns 20

Florència - Bolonya - Aeroport de Barcelona - Sant Cugat

07:30 Esmorzar a l'hotel
08:30 Sortida en autocar direcció l'Emilia Romagna per visitar la ciutat de Bolonya
Bolonya acull la universitat més antiga del món, la qual data de l'any 1088. Amb els seus característics pòrtics, i torres de l'edat mitjana. Començarem la visita a la placa major on hi trobem la Basílica de San Petronio i els palaus Podesta, Notai i Banchi. Just al costat trobem la plaça i la font de Neptú, molt a prop trobem les dues torres medievals "Due Torri". Bolonya és una ciutat universitària, pels seus carrers, carrerons, pòrtics i als innumerables cafès, locals i restaurants s'hi respira un aire juvenil.
14:30 Trastllat a l'aeroport de Bolonya.
17:35 h. Retorn en avió a l'aeroport de BCN
19:15 h. Prevista arribada a BCN
19:45 h. Trasllat a Sant Cugat. Arribada prevista com a molt tard 21:00 h.

Síndrome Stendhal

Stendhal

Nascut Henri-Marie Beyle en una família burgesa, va quedar orfe de mare a l'edat de set anys. El seu pare, que es va encarregar junt amb la seva tia de la seva educació, va ser empresonat el 1794 durant el Terror. Va estudiar des de 1796 a l'Escola central de Grenoble i va aconseguir unes altes qualificacions en matemàtiques. L'any 1799 es va traslladar a París, amb la idea d'estudiar a l'Escola Politècnica, però va emmalaltir i no va poder ingressar. Va obtenir una feina al Ministeri de Defensa, en què ja treballava el seu cosí, Pierre Daru.

L'any següent va viatjar a Itàlia, com a subtinent dels dragons. La seva estada a Itàlia li va permetre conèixer la música de Domenico Cimarosa i Gioacchino Rossini (de qui va escriure una cèlebre biografia, Vida de Rossini), a més de les obres de Vittorio Alfieri. El 1801 va participar en la campanya d'Itàlia amb les tropes napoleòniques, servint a l'Estat Major del general Stéphane Michaud.

En aquests anys, Stendhal va entrar en contacte amb els intel·lectuals de la revista Il Conciliatore, i es va aproximar a les experiències romàntiques. El 1802 deixà l'exèrcit i passà a treballar de funcionari de l'administració imperial a Alemanya, Àustria i Rússia, però sense participar en les batalles de l'exèrcit napoleònic. En aquest mateix any va començar una relació amorosa amb Madame Rebuffel, primera de la desena d'amants que se li coneixen.

L'any 1815 va traslladar-se a viure a Milà i dos anys després va publicar Roma, Nàpols i Florència, tota una declaració del seu amor per Itàlia, en la qual descriu l'anomenada síndrome de Stendhal, que és una mena d'èxtasi i mareig que es produeix en contemplar una acumulació d'art i bellesa en molt poc espai i temps. Stendhal el va experimentar en contemplar la basílica de la Santa Croce de Florència.

El mismo Stendhal nos cuenta su experiencia al visitar la basílica florentina de la Santa Croce el 22 de enero de 1817:

«Allí, sentado en el escabel de un reclinatorio, la cabeza vuelta hacia atrás y apoyada en el atril [o parte superior del reclinatorio] para poder observar la bóveda, las Sibilas de Volterrano me produjeron el placer tal vez más intenso que la pintura me haya jamás provocado. Estaba en una especie de éxtasis por la idea de encontrarme en Florencia y en la proximidad de hombres tan ilustres, cuyas tumbas acababa de visitar [en la basílica de la Santa Croce están enterrados, entre otros personajes famosos, Dante, Miguel Ángel, Galileo y Maquiavelo]. Absorto en la contemplación de la sublime belleza, la veía cerca; la tocaba, por decirlo de alguna manera. Había llegado a ese grado de emoción en que se experimentan las sensaciones celestes producidas por las bellas artes y los sentimientos apasionados. Al salir de la Santa Croce mi corazón latía acelerado; lo que en Berlín se llama nervios. La vida en mí se había agotado, caminaba con temor a caer».

Nace el síndrome de Stendhal

Casi dos siglos después de esta visita de Stendhal a la basílica de la Santa Croce, en 1989, la psicoanalista Graziella Magherini, psiquiatra del hospital de Santa María Nuova de Florencia, propuso la denominación síndrome de Stendhal a la presencia de un conjunto de síntomas, de algún modo semejantes a la descripción que hace Stendhal de su propia experiencia, en 106 turistas extranjeros atendidos en ese hospital desde julio de 1977 a diciembre de 1986. Dichas personas presentaban un cuadro agudo de alteración mental con dos tipos de manifestaciones clínicas: psicosomáticas (por ejemplo, taquicardia, sensación de debilidad y desfallecimiento, agotamiento físico, mareos, sudoración, tensión y dolor en la región gástrica, opresión torácica con sensación de le falta aire) y mentales (por ejemplo, alteración del sentido de la realidad y de la identidad, sensación de extrañeza, confusión, alteración en la percepción de los colores y de los sonidos, ideación delirante persecutoria, incluso alucinaciones). Estas alteraciones, acompañadas de intensa ansiedad, desaparecían por lo general entre los dos y ocho días siguientes a su inicio. Como resumen, Magherini distingue tres formas de presentación del síndrome, según el predominio de las alteraciones del pensamiento –el más frecuente–, de las emocionales, o de las proyecciones somáticas (crisis de pánico).

Consiste, pues, el síndrome de Stendhal en una experiencia desagradable e indeseable, que guarda cierta relación con las crisis de angustia (o ataques de pánico) y con formas suaves de las experiencias disociativas. La coincidencia del síndrome descrito por la doctora italiana con la experiencia de Stendhal no es total, ni muchos menos; incluso podemos decir que existe una diferencia esencial. La experiencia de Stendhal se parece más a un arrebato artístico o a un estado de éxtasis, originado no solo por la contemplación de la belleza, sino también por saberse cercano a las tumbas de personajes tan ilustres como Dante, Miguel Ángel, Galileo o Maquiavelo. El síndrome que describe la doctora Magherini son experiencias fundamentalmente desagradables e indeseables (egodistónicas), con cierta semejanza a la crisis de angustia.

El síndrome de Stendhal se presenta, pues, como una perturbación psíquica, consecuencia de la exposición a obras artísticas de excepcional belleza, que incluso rozan la sublimidad. Respecto a la mayor frecuencia en Florencia se especula que la causa pueda ser la mayor concentración en la capital de la Toscana de obras de arte de extraordinaria belleza y valor. En el grupo de personas cuyas historias clínicas constituyen la base del libro de la doctora Magherini predominaban las mujeres de edad relativamente joven, solteras y de personalidad muy sensible. La mayoría de ellas viajaban solas o con poca compañía y habían admirado las obras de arte de Florencia sin guía. Más de la mitad habían establecido previamente contacto, al menos una vez, con profesionales de la psiquiatría o de la psicología, aunque la mayoría no habían sido diagnosticadas de un trastorno mental concreto.